Las ruïnes que hi ha al costat de l'actual Vilavella corresponen a l'antic castell musulmà de Nules, el qual es va rendir a En Jaume I el 1238. Va ser cap d'una baronia que comprenia, a més de l'actual Vilavella, diverses alqueries entre les que destaquen Mezquita, Moncofa, Mascarell, Benicató, etc. El castell va ser donat el 1251 per En Jaume I a En Guillem de Montcada. Extinguits els Montcada, el 1314 va passar el feu a En Gilabert de Centelles. Al principi del s. XIV es va fundar la població de l'actual Nules, i La Vilavella va romandre un nucli totalment morisc, fins l'expulsió musulmana el 1609. Dos anys després es va repoblar amb 29 famílies. Cal destacar l'existència d'una font d'aigües termals medicinals: La Font Calda, coneguda des del segle XVIII per les propietats curatives de les seues aigües. Durant el segle XIX, en construir-se els balnearis, va creixer la fama de La Vilavella. De l'època romana es coneix un santuari hispanoromà emplaçat al cim de la muntanya de Santa Bàrbara.

Medi Social

La principal activitat econòmica és la recollida i la manipulació de citrics, seguida de la indústria taulellera dels pobles dels encontorns, on treballen un bon nombre de veïns de La Vilavella.

Recorregut urbà

Visita a la font Calda, església parroquial, ermita de Sant Sebastià, ruïnes del castell, safareig públic i barri antic.

Paisatge

Situada a 30 m. sobre el nivell del mar, de clima benigne, amb hiverns suaus. Està envoltada de camps de tarongers i muntanyes d'escassa altitud; en una d'elles trobem les ruïnes del castell i l'ermita del patró Sant Sebastià.