Els primers vestigis coneguts que s'han trobat són una làpida sepulcral de l'època romana i unes monedes àrabs pertanyents a l'época de Omadedaulat, rei sarraí de Saragossa entre 1109 i 1129. En 1233 el rei En Jaume I va atorgar Costur a L'Alcalatén en règim de cabdalat a En Ximen d'Urrea. El poble formà part d'este cabdalat fins 1798 quan, en morir En Pedro Pablo Abarca de Bolea, el cabdalat de L'Alcalatén va passar a la Casa Ducal d'Híjar, a la qual va pertànyer fins 1818. Si el segle XVIII va veure la independència parroquial, el XIX fou el segle de la independència municipal. L'any 1889 va tindre lloc la separació de Costur de L'Alcora.

Medi Social

Són pràcticament nul·les les activitats econòmiques industrials, ja que tant el comerç com la indústria han experimentat un índex molt baix de desenvolupament i únicament funcionen a un nivell mínim per cobrir les necessitats del poble. Quasi tots els habitants de Costur es guanyen la vida treballant a les fàbriques de taulells de L'Alcora.

Recorregut urbà

Paisatge

La vegetació predominant en un terme de relleu quebrat i abrupte com el de Costur és bàsicament el bosc de llenya terrera mediterrània amb garric, argelaga, romer, margalló, savina, ginebre, etc. Pel que fa als arbres, predominen els pins, tot i que últimament s'observa un lent increment del nombre de carrasques, espècie típica de les nostres terres que semblava estar a punt de desaparéixer. Quant al conreu agrícola, els ametllers i les oliveres s'han imposat a la vinya, a les figueres i als garrofers, que en un temps no molt llunyà van ser la base de l'economia local.