És molt complicat saber exactament quan es va fundar Alcudia de Veo, perquè fins els segles XII i XIV d.C. no es troben dades fiables que ens parlen d'Alcudia. Tanmateix, existia un camí romà denominat La Calzada que passava pels llocs on ara es troben els pobles de Tales, Benitandús, Veo i Alcudia de Veo, i que, vorejant la Serra d'Espadà enllaçaria la costa amb Segorbe. Desprès de la reconquesta l'any 1242, En Jaume I atorgà carta de poblament, en la qual no apareixia el nom d'Alcudia de Veo, però sí que hi havia dades sobre la població de l'emplaçament. L'expulsió total dels moriscos es produeix l'any 1609 i la repoblació d'estos pobles per aragonesos, en la seua majoria, no és efectiva fins el 1612.

Medi Social

L'agricultura i la silvicultura són les seues principals fonts de riquesa.

Recorregut urbà

Recorre els seus carrers costeruts a la vegada que descobreixes el sabor tradicionsl de les seus cases i construccions, i admira la proximitat dels boscs de sureres de la Serra d'Espadà.

Paisatge

Situat en plena muntanya a una altura de 465 m. sobre el nivell del mar, les principals altures són: Espadà (1.099 m.), Órganos de Benitandús (724 m.), Casalet (755 m.) i Ràpita (1.103 m.). Creua el Terme el riu Sonella o Veo, sobre el qual es troba el pantà d'Onda o de Benitandús, construit en 1953 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a petició de la Comunitat de Regants d'Onda. Este pantà permet el reg d'este terme municipal, per mig d'un canal de 6 km. de longitud, que condueix l'aigua des de l'embassament fins les sèquies de regament que ja existien abans. Diversos barrancs accidenten el terme, els més importants són els d'Aín, Villastre i Xelva.