Amb una superfície de 1.094,45 hectàrees, comprén la muntanya d'utilitat pública de Sant Joan de Penyagolosa i el cim més elevat (1.814 m d'altitud) és considerat el sostre de la Comunitat Valenciana per excel·lència, només superat per l'Alto de las Barracas (Cerro Calderón).

El santuari de Sant Joan rep cinc peregrinacions a l'any, entre les quals hi ha una des de la província de Terol i una altra des de les Useres.

El Penyagolosa és el cim de referència per als valencians i també per a l'excursionisme. Els cims, les llomes, els turons, les senderes i, fins i tot, els cingles han format part de les vides de diverses generacions de muntanyencs.

Dominen els pinars, tant de pi roig com de negre, però també abunden l'auró, el til·ler, el roure reboll, el grèvol, la pomera silvestre i el teix, del qual es s'hi pot trobar la major població de les terres valencianes. En les penyes del cim creixen plantes estranyes, entre les quals hi destaca el gerani de Cavanilles, dit així en honor al descobridor, un botànic valencià.

Pel que fa a la fauna, hi destaca la concentració de rapinyaires, sobretot l'àguila reial. En els últims anys, hi han tornat els voltors. Entre els mamífers, hi destaca la cabra salvatge i els insectívors xicotets, com ara la musaranya i el talp. En les pinedes, s'hi aprecien diversos ocells forestals, com ara la gralla de bec vermell. Hi destaquen dues papallones, l'Apolo i la Graellsia isabellae.

Localització

Localizat entre els termes municipals de Vistabella del Maestrat, Xodos i Villahermosa del Río, representa un referent geogràfic de primer ordre i també cultural molt arrelat a la tradició valenciana.