Parc Natural de la Tinença

El Parc Natural de la Tinença amb 25.814 hectàrees de superfície, s'estén més enllà dels límits estrictes de la històrica comarca de la Tinença de Benifassà.

Paisatgísticament i geomorfològicament, la Tinença forma part del gran massís dels ports de Beseit, que comparteixen las Comunitats Autònomes d'Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana.

Al Parc Natural de la Tinença de Benifassà la diversitat d'ambients és enorme, i podem trobar una gran varietat d'hàbitats naturals declarats d'interès comunitari segons la directiva Hábitats. Podem trobar hàbitats d'aigua dolça, brugueres i matolls temperats, matolls esclerofil·les, formacions herbàcies, torberes, hàbitats rocoses i, finalment, boscs.

Una part significativa de l'àrea està inclosa en la Reserva Nacional de Caça dels ports de Beseit, declarada així l'any 1966 per a la protecció de la cabra pirinenca, i que s'estén entre les Comunitats Autònomes de Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana.

Tant a la Tinença de Benifassà, com a l'entorn més pròxim, hi ha els carrascars més importants en estructura i extensió de tot el territori valencià. A més, poden trobar-s'hi algunes de les masses millor conservades de rouredes de la Comunitat Valenciana. Aquests enclavaments de rouredes constitueixen un dels paisatges més exuberants del territori valencià. És també destacable la presència de considerables extensions de boixeda.

La fauna del parc és molt abundant i rica en espècies. Hi ha un gran grup d'aus rapaces nidificant per la zona. Trobem l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i la marcenca (Circaetus gallicus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i, sobretot, el voltor lleonat (Gyps fulvus).

Encara que les aus són el grup animal més significatiu de la zona, la espècie animal més representativa del parc és la cabra pirinenca (Capra pyrenaica). La geneta (Genetta genetta), el gat salvatge (Felis silvestris), la fagina (Martes foina), molts exemplars de senglar (Sus scrofa) o de cabirol (Capreolus capreolus), son fàcilment visibles per aquest Parc Natural.

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà va ser declarat el 19 de maig de 2006  parc natural oficial pel Consell de la Generalitat Valenciana. En aquest territori estan els rius Sènia i Cérvol que solquen els últims contraforts del sistema ibèric. Comprèn les poblacions de la Pobla de Benifassà, Ballestar, Boixar, Coratxà, Fredes, Castell de Cabres, Bel (Rossell) i Vallibona.
La fauna és molt abundant i rica en espècies, com ara les aus rapaces i la cabra hispànica. Pel que fa a la flora, hi ha boscs abundants de pi garriguenc, larici i silvestre, carrascars, rouredes valencians i boscs de ribera. Aquestes formacions estan especialment protegides i representades en les tretze microreserves de flora que podem trobar a l'àrea del PORN. A més, tenen una protecció especial certes especies amenaçades o endèmiques, com ara planta carnívora Pinguicula dertosensis o l'arenària (Arenaria conimbricensis).
Poblat ibèric del Ballestar
Són les restes d'un assentament de poblat ibèric. El jaciment està a la partida de la Morranda. S'hi pot accedir pel camí de darrer de l'església, on trobem dos cases de pedra amb les respectives eres. Seguint el camí empedrat, veiem els marges de pedra en sec i una sènia que ens conduirà en direcció al poblat.
La Tenalla
El barranc de la Tenalla és un mont públic que sorprèn el visitant per la infinitat d'agents geogràfics que poden trobar-hi. Muntanyes, coves, salts d'aigua, flora, fauna etc...
Espais com ara: el salt de Robert, el portell de l'Infern, el solà d’en Brull, etc.

El salt de Robert: cascada d'aigua.
El portell de l'Infern: són unes balmes de roca des d'on hi ha unes vistes espectaculars. Hi ha una ruta que ix des de Fredes i una altra des del pantà d'Ulldecona.
Pintures rupestres de la cova del Rosegador o del Polvori.
Per visitar les pintures rupestres de la cova dels Rosegadors de la Pobla de Benifassà cal anar per la carretera CV105, al costat de la presa de l'embassament d'Ulldecona. Les pintures estan en un abric de roca de 10 metres de llargària per 5 metres d'altura.
Les imatges representen caçadors en plena acció, arquers, cabres, dos cérvols i quatre senglars grans.
L'art rupestre llevantí va ser declarat l'any 1998 Patrimoni de la Humanitat.