Jérica va ser reconquerida el 1236 per En Jaume I, qui el 1255 va crear el cabdalat de Jérica per al seu fill Jaume. L'extinció el 1369 del cabdalat es va resoldre amb la creació del comtat de Jérica el 1372 a poder de l'infant Martí, fill d'En Pere el Cerimoniós. D'esta època data el segon cinturó de la muralla. El 1479, la vila va ser incorporada definitivament a la corona reial. El tercer cinturó de la muralla ja era edificat. L'any 1570, els Agustins van fundar el convent del Socós. A partir d'este moment va començar una època de decadència que va culminar amb l'exclaustració dels convents, la dominació francesa, etc. Hui dia Jérica ha iniciat una important tasca de restauració i conservació del seu patrimoni.

Medi Social

L'activitat econòmica predominant a Jérica és l'agricultura, especialment el conreu per a l'oli i els arbres fruiters, juntament amb una ramaderia notable. Una incipient indústria i un ampli sector serveis completen el ventall econòmic de la localitat.

Recorregut urbà

Torre de l'homenatge, restes del castell, ermita de Sant Roc, torre mudèjar de les Campanes, portell de Sant Roc, portal de la Sala, portal de Sant Joan, torreó a la plaça de Sant Joan, portal de Sant Joaquim i Santa Anna, restes de muralla, església del convent del Socós, font de Santa Àgueda, arc de la Rocha de l'Hospital, església del Crist de la Sang, convent dels Caputxins, restes del tercer cinturó de la muralla, església de Santa Àgueda, ermita de la Verge del Loreto, ermita de la Verge dels Desemparats, pont del Bisbe Muñatones, creu coberta, torre de la Garabaya, ermita de Santa Bàrbara.

Paisatge

Poble muntanyós, el terreny del qual està cosntituït per roques mesozoiques formades durant els períodes triàsic, juràssic i cretasi, de naturalesa fonamentalment carbonatada. El clima, l'orografia, la varietat de materials geològics, juntament amb la influència del Mediterrani, configuren l'existència d'una vegetació determinada, que coincideix amb la d'altres zones de la regió de similars característiques.