Geldo, de primera denominació àrab, ha sigut moneda de canvi de diversos cabdalats. Des de que desprès de la Reconquesta el rei En Jaume I donara l'any 1248 a En García Pérez de Osa La Torre (mesquita) de Geldo, amb dotze parellades de terra al seu voltant, amb l'obligació de que ell i la seua gent havien d'habitar este lloc, Geldo ha anat passant de mà en mà. A mitjans del segle XV era part dels dominis de la Família Vallterra, anys més tard va pertànyer a Tomàs Sorell, desprès de que ho comprara a esta família. Desprès li va ser arrendada al Bisbe de Segorbe En Bartolomé Martí, per tal de cobrar d'ell les seues rendes en benefici del Monestir de La Esperanza. Més tard va passar als Ducs de Segorbe-Medinaceli a finals del segle XVIII i, finalment, va ser propietat d'En Pedro Franqueza de Vilanova, al qual prtanyeria fins que es va posar fi als cabdalats.