Després de la Reconquesta, l'any 1269, En Jaume I va donar esta població al seu fill Jaume de Xèrica, el qual la va incorporar a la Senyoria de Xèrica. El 1364, el rei En Pere IV el Cerimoniós va donar este territori a En Joan Alfons de Xèrica. L'any 1372 va ser novament donat pel rei a l'Infant En Martí. El 1417 En Alfons V el Magnànim va donar Las Barracas a En Joan de Navarra,  qui les va vendre juntamentt amb la Senyoria de Xèrica per 24.000 florins a En Francisco Zazuela. El 1564, per sentència del Sacro Supremo Regio del Consell d'Aragó, es va declarar Barracas Patrimoni Reial.

Medi Social

75% sector serveis, 20% agricultura, 5% ramat. Barracas constitueix una de les àrees de serveis més importants de la N- 234 i de la Comunitat Valenciana. La major part de la seua població depén del sector serveis. La indústria de construccions metàl·liques està en apogeu.

Recorregut urbà

El casc urbà està situat a la vora de l'antic camí reial d'Aragó a València, on destaca l'Església de Sant Pere Apòstol, La Font de Sant Pere de 1576, l'Ermita de Sant Roc i les dovelles de l'arc del cementiri.

Paisatge

Situada sobre l'altiplà a 981 m., incluïda en els contraforts muntanyosos del domini ibèric, entre la Serra de Pina de Montalgrao i la Serra de Javalambre. Limita al nord amb El Toro, a l'est amb Pina de Montalgrao, a l'oest amb El Toro i al sud amb Viver i Toràs. El clima és continental. L'hivern és rigorós, amb nevades al mes de desembre i amb predomini dels vents de cerç i de llevant.