El Parc Natural de la Tinença, amb 25.814 hectàrees de superfície, s'estén més enllà dels límits estrictes de la històrica comarca de la Tinença de Benifassà.
Paisatgísticament i geomorfològicament, la Tinença forma part del gran massís dels Ports de Beseit que comparteixen les comunitats autònomes d’Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana.
Al Parc Natural de la Tinença de Benifassà la diversitat d’ambients és molt gran i podem trobar una gran diversitat d'hàbitats naturals declarats d'interés comunitari segons la directiva Hàbitat. Podem trobar-hi hàbitats d'aigua dolça, bruguerars i matolls temperats, matolls escleròfils, formacions herbàcies, torberes, hàbitats rocosos i, finalment, boscos.
Una part significativa de l'àrea està inclosa en la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit, declarada el 1966 per a la protecció de la cabra salvatge i que s'esté entre les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i Comunitat Valenciana.
Al Parc Natural de la Tinença de Benifassà, i al seu entorn més pròxim, es troben carrascars dels més importants en estructura i extensió de tot el territori valencià. A més, hi ha algunes de les mases millor conservades de rouredes de la Comunitat Valenciana. Estos enclavaments de roure de fulla menuda constitueixen un dels paisatges més exuberants del territori valencià. És també destacable la presència de considerables extensions de boixeres.
La fauna del parc és molt abundant i rica en espècies. Hi ha un gran grup d'aus rapinyaires nidificants a la zona. Trobem àguiles daurades (Aquila chrysaetos) i serperes (Circaetus gallicus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i, sobre tot, el voltor comú (Gyps fulvus).
Tot i que les aus són el grup animal més significatiu a la zona, l’espècie animal més representativa és la cabra salvatge (Capra pyrenaica). La geneta (Genetta genetta) el gat salvatge (Felis silvestris), la fagina (Martes foina), molts els exemplars de porc senglar (Sus scrofa) o el cabirol (Capreolus capreolus) són fàcilment visibles en este Parc Natural.
El Parc Natural de la Tinença de Benifassà va ser declarat com a tal el 19 de maig de 2006. Este territori està travessat pels rius Sénia i Cérvol, que solquen els últims contraforts del sistema ibèric i abracen les poblacions de la Pobla de Benifassà, Ballestar, Boixar, Coratxà, Fredes, Castell de Cabres, Bel (Rossell) i Vallibona.
La fauna és molt abundant i rica en espècies, com ara les aus rapinyaires i la cabra salvatge (Capra hispanica).
Pel que fa a la flora, hi ha abundants boscos de pinedes de pi roig, pi negre i pi blanc, carrascars, rouredes de fulla menuda i boscos de ribera. Estes formacions es troben especialment protegides i representades dins de les tretze microreserves de flora que podem trobar dins l'àrea del PORN que donen una especial protecció a espècies amenaçades o endèmiques, com ara la viola d’aigua (Pinguicula dertosensis) o l'arenària (Arenaria conimbricensis).
Poblat Ibèric del Ballestar
Són les restes d'un assentament de poblat ibèric. El jaciment es troba a la partida La Morranda. S'hi pot accedir pel camí de darrere de l'eglésia, on ens trobem amb dos cases de pedra amb les seues eres. Si continuem pel camí empedrat, veiem els marges de pedra en sec i una sènia que ens portarà en direcció al poblat.
La Tenalla
El barranc de la Tenalla és una muntanya pública que sorprén al visitant per la seua infinitat d'agents geogràfics: muntanyes, coves, salts d'aigua, flora, fauna, etc. Són espais com ara: El Salt de Robert, El Portell de L’Infern, Solà d’en Brull, etc.
El Salt de Robert: cascada d'aigua.
El Portell de L’Infern: balmes de roca des d'on es pot gaudir de vistes espectaculars. Cap allà es pot fer una ruta des de Fredes o des del pantà d'Ulldecona.
Pintures rupestres de la Cova del Rossegador o Polvorí
A les pintures rupestres de la cova del Rossegador de La Pobla de Benifassà es pot accedir per la carretera CV-105, al costat de la presa del pantà d'Ulldecona. Les pintures són en un abric de roca de 10 metres de llarg per 5 metres d'alt. Les imatges representen caçadors en plena acció, arquers, cabres, dos cèrvols i quatre porcs senglars grans. L'art rupestre llevantí fou declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1998.
Localització
La Tinença, que inclou les poblacions de Castell de Cabres, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, la Pobla de Benifassà i Bel, rep del seu nom del monestir cistercenc de Santa Maria de Benifassà, de l'abat del qual depenia antigament este domini.
