Sobreïxen i sorprenen les col·leccions dels mons vegetal, animal i mineral que compten amb més de deu mil exemplars que s'exhibeixen al llarg de tres plantes on podrem realitzar un exhaustiu i didàctic recorregut pels centenars de diorames que ens mostren els múltiples hàbitats dels tres regnes així com l'evolució de la matèria del cosmos fins hui.

Destaquen les més de 2.000 espècies de mamífers (aus, peixos, rèptils, crustacis i batracis) així com les quasi 1.000 espècies en la secció d'entomologia, més de 1.500 plantes, 2.000 minerals i més de 500 fòssils, i un mateix nombre a la secció de malacologia. També es mostren mig centenar de peces anatòmiques i osteològiques.

Convent:

El convent del Carme d'Onda és el santuari de la Mare de Déu de l'Esperança, per la qual sentien els ondenses gran devoció. Segons conta la tradició, a mitjans del segle XIII vivia a Onda un ric musulmà al mateix lloc on ara està el santuari de la Mare de Déu de l'Esperança. Tenia una filla bellíssima a la que amava amb bogeria, que, quan va donar a llum al primer fill, va morir. El pare, per perpetuar el record, va fer que un escultor que allí habitava esculpira una estàtua el més pareguda possible a la seua filla, inclús quan estava en gestació. Aquest bon pare, una nit, mentre dormia va veure en somnis la imatge resplendent i cenyida d'una corona i com un sol es posava al seu ventre. Una vegada despert, va continuar contemplant la mateixa visió, i el mateix succeïa amb molts cristians i musulmans que anaven a la seua casa. El musulmà i altres de la mateixa religió van convertir-se al cristianisme. Va córrer la veu del fet miraculós a la població i amb l'aportació de tots es va alçar una senzilla i reduïda ermita dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança.

Des d'aquest moment va començar a ser venerada en aquell lloc. Després, a principis del segle XVI, seria elegida com mare i patrona de la vila. Esta tradició fou plasmada en un llenç apaïsat que cobria tota la part de la paret de l'Evangeli de la capella major, que va poder contemplar-se fins a la desamortització de Mendizábal.

El convent fou construït sobre una antiga ermita, que segons Pascual Madoz dataria de l'any 1328 i que els carmelites van reedificar al voltant de l'any 1437. Fins a l'any 1835 va funcionar com convent i fou en aquest any quan va ser abandonat per l'exclaustració. L'any següent, en 1836 va sofrir un incendi i no fou restaurat de nou fins l'any 1879.

Les successives construccions no permetien tenir una imatge clara del conjunt, del qual destaquen l'església primitiva i el campanar així com l'església moderna i la torre corresponent. Entre elles hi ha un llarg cos d'un edifici de cel·les i dependències de la comunitat i, a l'altre costat de l'església, el museu.

De l'església primitiva queden tres trams, havent sigut les restants derruïts després de la destrucció en 1836. Fou utilitzada de nou en 1880 fins a la construcció del nou temple.

L'església nova és d'estil neogòtic, d'una única nau amb cinc capelles laterals i té un cor sobre l'accés. A l'interior és una construcció amb bastant elevació, tota en maçoneria i rajola, si bé a la cinquena capella, al costat de l'Evangeli, hi ha un arc de carreuada de traça gòtica encaixat en el mur que podria ser una de les escasses restes de les construccions primitives del convent.

Dades

Horari

De 9:30 h a 14 h i de 15:30 h  a 20 h (de juny a setembre)

Fins a les 19:30 h (de març a maig)

Fins a les 19:00 h (d'octubre a febrer)

Més informació

Es troba a 2 km. del centre urbà d'Onda.