Les restes íberes trobades indiquen l'antic poblament d'estes terres. En l'època romana, amb el pas de la Via Augusta per Vilanova d'Alcolea, es va crear l'estació romana d'Ildum i es va fundar de manera definitiva la població. Els àrabs, per motius defensius, la van traslladar a un turó, la van envoltar de muralles i s'hi va edificar una xicoteta torre, de la qual va sorgir el topònim "Alcolea". Els cristians van conquerir la població el 1235 i el 1237 En Blasc d'Alagó va atorgar Carta de poblament, a la qual va seguir el 1244 una segona carta pel comanador de l'Orde de Calatrava. Al 1293 va passar a mans de l'Orde del Temple, que la va incorporar al Castell de Peníscola i la va dotar de condició de vila. Des de llavors el seu nom és Vilanova d'Alcolea.
Medi Social
Els conreus tradicionals de la zona són propis de les terres de secà, com ara garrofers, ametllers, oliveres i vinyes; tot i que des de fa alguns anys s'està desenvolupant en algunes zones el conreu de cítrics. També té importància econòmica la ramaderia, sobretot la porcina i l'avícola. La població és valencianoparlant.
Recorregut urbà
De les antigues construccions àrabs encara podem veure alguns llenços de muralla escampats pels carrers. Com a monuments més importants de la població destaquem l'església parroquial dedicada a Sant Bartomeu, construïda el segle XVII, amb importants remodelacions del segle XVIII (la seua bella portada classicista està datada del 1740), que posseeix un elegant campanar, del qual destaca la part superior, i un bell retaule barroc (segle XVIII) obra dels germans Capuz. L'altre monument d'interés és el Calvari, construït aprofitant la pendent del turó sobre el qual se situa la població i que guarda en algunes fornícules de les seues estacions peces de ceràmica de L'Alcora i Onda del segle XVIII. L'agradable paratge des d'on es gaudeix d'una bona vista té com element primordial l'ermita, obra de final del segle XVIII i començament del XIX, que està decorada amb interessants pintures al fresc del morellà Joaquim Oliet.
Paisatge
Paisatge rural, mediterrani, de carrers estrets i caire tradicional.
