Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pertànyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de València pel seu opositor Zahen, qui va ser Senyor d'este territori al segle XIII. L'escritor grec Estrabó, en el seu llivre IV, i el geògraf romà Rufo Festo Avieso, en el seu poema Ora Marina, ja parlen d'este lloc. Després de la Reconquesta el poble va quedar habitat per morescs i va passar a mans de la Corona l'any 1491. Després de l'expulsió dels morescs (1609), el poble va quedar pràcticament desert. En pere Escribà i Zapata, Senyor d'Argelita, va atorgar Cata Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d'Argelita va pertànyer al Marqués de Monistrol dins de la governació de Morella, abans de pertànyer a la província de Castelló.

Medi Social

Les activitats econòmiques són l'agricultura, el transport i els serveis.

Recorregut urbà

Accedint per l'antiga caserna es poden travessar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l'Església, el Campanar i la Torre de Ceyt Abu-Ceyt, des d'on es veuen el riu i la seua vall.

Paisatge

El relleu és mitjanament muntanyós i no sobrepassa els 800 m. d'altitud. El clima és mediterrani, però més fred i menys humit que en la costa. El municipi es troba a  311 m. d'altitud, envoltat de muntanyes i a la vora del riu Villahermosa, que rega la seua fèrtil horta.